Joan Maragall (1860 – 1911) poeta de la “paraula viva” i periodista d'opinió. Ciutadà culte de la Barcelona del tombant de segle XIX-XX, va traduir Goethe, Nietzsche i Novalis. Escriu entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. És el primer que fa poesia en el català de Barcelona, amb naturalitat. Modern, més que no pas pels motius, per la manera de tractar-los en la seva obra, per la reflexió sobre el llenguatge, i pel seu rerefons filosòfic i religiós. Entre l'”adéu Espanya” i l'iberisme, la seva influència és sempre vigent a Catalunya de forma més o menys visible.
La seva obra poètica, força coneguda, és relativament minça si la comparem amb la producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva correspondència, extensíssima, té un interès que supera de molt el purament anecdòtic o biogràfic.
La seva obra poètica, força coneguda, és relativament minça si la comparem amb la producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva correspondència, extensíssima, té un interès que supera de molt el purament anecdòtic o biogràfic.
Bibliografia bàsica:
- Poesies. Barcelona: Tipografia “L’Avenç”, 1895
- Ifigènia a Tàurida, 1898
- Visions & Cants. Barcelona: Tipografia “L’Avenç”, 1900
- Elogi de la paraula, 1903
- Les Disperses. Barcelona: Publicació “Joventut”, 1904
- Artículos, 1904
- Enllà. Barcelona: Tipografia “L’Avenç”, 1906
- Tria. Llibre de lectures selectes, en prosa y vers, pera nois y noyes de les escoles y col·legis de Catalunya. Girona: Dalmau Carles&Cia, 1909
- Elogi de la poesia, 1909
- Pensaments de Goethe, 1910
- Olímpica I de Píndar, 1910
- Seqüències, Barcelona: Tipografia “L’Avenç”, 1911
- Nausica, estrenada 1912
- Himnes homèrics, 1913
- Nausica. Text establert sobre el manuscrit de l’autor per Carles Riba. Barcelona: Ariel, 1983 col. Clàssics catalans
No hay comentarios:
Publicar un comentario